La població de les Terres de l’Ebre que té el català com a llengua habitual exclusiva ha retrocedit 18,1 punts percentuals en els darrers 20 anys, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (EULP), publicades dijous passat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’any 2003, el 84,9 % de la població ebrenca major de 15 anys declarava fer servir només el català en la seua vida quotidiana, un percentatge que ha caigut fins al 66,8 % en l’enquesta feta el 2023. El 2018, esta xifra ja s’havia reduït fins al 72,2 %.
Tot i el retrocés, les Terres de l’Ebre continuen sent la regió de Catalunya on l’ús del català com a llengua habitual és més elevat. La seguixen les Comarques Centrals (59,6 %), Ponent (51,1 %) i l’Alt Pirineu i Aran (50,5 %). Per sota del 50 % hi trobem les Comarques Gironines (45,0 %), el Camp de Tarragona (37,9 %), el Penedès (34,6 %) i l’Àrea Metropolitana (24,7 %).
Pel que fa al castellà, un 16 % dels ebrencs el tenen com a llengua habitual, 6,8 punts més que fa 20 anys. D’estos, 4,4 punts s’han registrat només en els últims cinc anys, probablement a causa de l’arribada de migrants procedents de països llatinoamericans.
D’altra banda, l’EULP revela també un retrocés notable en la transmissió familiar del català a les Terres de l’Ebre. Actualment, el 57,7 % de la població declara que té exclusivament el català com a llengua inicial —és a dir, la llengua que va aprendre primer a casa. Esta xifra, però, és deu punts inferior a la registrada fa només cinc anys. Malgrat el descens, la regió continua sent l’únic territori del país on el català com a llengua inicial supera encara el 50 %.
Pel que fa a la llengua d’identificació —la llengua amb què una persona se sent més vinculada o considera pròpia—, les Terres de l’Ebre i les Comarques Centrals són també els únics territoris on més de la mitat de la població s’identifica exclusivament amb el català (56,3 % i 52,4 %, respectivament). A la resta de Catalunya, este indicador se situa entre el 30 % i el 50 %, amb una excepció destacada: l’Àrea Metropolitana, on només el 22,9 % de la població afirma identificar-se exclusivament amb el català.
Habilitats lingüístiques
En relació al coneixement del català, la ciutadania ebrenca manté un nivell d’autovaloració elevat en totes les habilitats lingüístiques. El 67,6 % dels ebrencs afirma dominar globalment la llengua catalana entre entendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la. Per competències específiques, destaquen especialment en la comprensió i la lectura del català. El 95,6 % de la població declara entendre’l sense dificultats, una xifra que situa la regió entre els territoris amb un millor domini, només superat lleument per les Comarques Centrals (96,3 %). Pel que fa a la lectura, les Terres de l’Ebre encapçalen el rànquing conjuntament amb les Comarques Centrals, amb un 88,5 % de població que afirma saber llegir en català.
En relació amb la capacitat de parlar la llengua, el 87,6 % dels ebrencs assegura que la sap parlar, un percentatge que manté el territori en la franja alta del país, per darrere de les Comarques Centrals (89,3 %) i l’Alt Pirineu i Aran (87,9 %), i per davant del Penedès (85,6 %).
L’habilitat d’escriure en català és la que presenta més diferències entre territoris. Les Terres de l’Ebre arriben al 68 %, un percentatge intermedi respecte a la resta del país: per sobre de l’Àmbit Metropolità, que registra el valor més baix (62,8 %), però per sota de les Comarques Centrals, que lideren clarament esta competència amb un 75,6 %.
Les dades mostren també un contrast marcat entre el comportament lingüístic dels ebrencs i els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a l’ús del català en els diferents espais de relació quotidiana.
A la regió de l’Ebre, el català manté una presència elevada en la majoria d’àmbits d’interacció personal. El 63,5 % de la població afirma utilitzar-lo exclusivament en les comunicacions amb les administracions locals, un percentatge que se situa en el 57,8 % en l’entorn de la llar. L’ús exclusiu també és alt en la relació amb la policia local i Mossos d’Esquadra (55,8 %) i amb l’Administració de la Generalitat (55,7 %).
La situació és radicalment diferent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on els nivells cauen a mínims. Els percentatges més baixos se registren en les relacions professionals de cara al públic —com ara clients, alumnes o pacients—, on només el 8,9 % fa servir sempre el català. Igualment, l’ús exclusiu de la llengua en l’escriptura de missatges de mòbil és testimonial, i se situa en un 7,5 % mentre que a l’Ebre és del 37,2 %.
Canvi de llengua
Les dades de l’enquesta mostren també canvis significatius en les actituds dels ebrencs pel que fa a l’ús del català en situacions de canvi de llengua i en l’inici de converses.
Segons els resultats, quan una persona inicia una conversa en català i rep la resposta en castellà, només el 17,4 % manté el català, mentre que el 72,6 % opta per canviar immediatament al castellà. En canvi, la tendència s’invertix quan la conversa comença en castellà i l’interlocutor respon en català. En este cas, només el 5,1 % manté el castellà, mentre que un 71,5 % fa el pas de canviar al català.
D’altra banda, la freqüència amb què els ebrencs inicien converses en català ha anat disminuint en l’última dècada. El 2013, el 63,9 % afirmava fer-ho sempre, una proporció que va baixar fins al 62 % el 2018 i que, en l’edició de 2023, se situa en el 55,3 %.
